resistència
1 1 f. [LC] Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència. Vèncer, superar, una resistència. Sense trobar resistència.
1 2 f. [LC] Poder de resistir. Resistència a la fatiga.
2 1 f. [LC] [FIF] Causa d'oposició a un moviment, com ara el fregament o la viscositat. Vèncer una nau la resistència de l'aigua.
2 2 f. [TRG] Força que s'oposa a l'avanç d'un automòbil, que és la suma de la resistència que oposa l'aire, la resistència al rodolament i qualsevol altra d'eventual.
2 3 f. [FIF] Força que cal vèncer, en una palanca i en qualsevol altra màquina simple, mitjançant l'aplicació de la potència.
3 1 f. [FIF] [EE] Oposició que presenta un cos a ésser travessat per un corrent elèctric, fet que converteix l'energia elèctrica en calor.
3 2 f. [LC] [EE] Dispositiu d'un circuit elèctric que produeix calor en presentar oposició a ésser travessat per un corrent.
3 3 [FIF] resistència acústica Component real de la impedància acústica.
3 4 [FIF] [EE] resistència aparent Impedància 1 .
3 5 [FIF] [EE] resistència efectiva En un corrent altern, component del vector impedància.
3 6 [FIF] [EE] resistència específica Resistivitat .
3 7 [FIF] [EE] resistència interna Resistència pròpia d'un generador o d'un dispositiu electrònic.
3 8 [FIF] [EE] resistència magnètica Reluctància .
4 1 f. [EI] Propietat que tenen els cossos de suportar l'acció d'agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, sense ésser atacats per aquests, etc.
4 2 [FIF] resistència de materials Branca de la mecànica que estudia el comportament dels materials sotmesos a forces i tensions determinades.
5 f. [MD] Capacitat d'un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.
6 1 f. [PO] Oposició a les forces invasores d'una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
6 2 [PO] resistència pacífica Mètode d'oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública.
